“Beu vi, perquè prou que dormiràs sota terra. Sense amant ni amics, sense companys ni parella”
Quartetes, Omar Khayyam

Si li demanen definir els seus vins ho fa, naturalment, amb poques paraules. Són l’expressió d’un cicle vital pur. “Poca intervenció i molta vibració” és l’eslògan del Celler Escoda Sanahuja sota el qual s’aixopluga la viticultura d’en Joan Ramon.
Amb seu a Prenafeta i projecció internacional, al celler de la DO Conca de Barberà s’hi elabora vi natural – sense sulfits–  provinent de l’agricultura biodinàmica. Els vins demostren “la força vital” que comporta el treball amb llevats autòctons per fer fermentar el raïm i l’absència de filtratges, clarificacions i estabilitzacions. L’elaboració és “un irrenunciable compromís de respectar al màxim la fruita”.
Escoda Sanahuja entén la vinya com la part d’un tot. A la vora hi té plantades oliveres i ametllers i un hort per a consum propi. Els ceps conviuen en una hisenda amb granja de gallines, pollastres, galls d’indi, xais, vaques i cavalls. “La biodinàmica és un organisme viu” i prova d’això és que els preparats biodinàmics inclouen l’adob i el compost derivats dels fems dels animals, sense residus químics. Naturals.
La coberta vegetal de les vinyes aporta equilibri al sòl, que esdevé ric en humus i microorganismes i en humitat. La natura és viva, el vi, reviu.

Company de viatge i beuratges és Laureano Serres Montagut del celler Mendall al Pinell de Brai. Un homenot de la Terra Alta que elabora “vi de raïm natural sense afegir ni treure res”, essent honest i sincer amb el que dóna la terra.  El respecte és l’imperatiu moral amb què vinifica per obtenir “una expressió autèntica del raïm, de la terra, sense addició de productes, elaborat amb processos artesanals i sense que interfereixin en el procés en tot cas que l’afavoreixin”.  El sulfurós no té espai al celler i el vi és resum d’una triple A: “Agricultor, Artesà, Artista”. Explica Laureano Serres que “tan sols la cura al camp, els tractaments manuals a la vinya i al celler i la recerca d’un producte únic amb l’exigència d’un artista” fan possible la seva aventura.

A poca distància, a Gandesa, es reivindica cada cop amb més força un celler amb nom de dona: Bàrbara Forès. “Nascuda el 1828. El fill, a finals del segle XIX, construeix la casa pairal on s’alça el celler i comença a elaborar i a comercialitzar vins”. Des dels anys 90, se’n fan càrrec Carme Ferrer i Manolo Sanmartín amb una mirada nova que “perfecciona el saber fer heretat i transmès entre generacions, però construint un nou marc”. Vinya amb cultiu biològic amb predomini de garnatxa blanca, negra i morenillo. Vincle amb la cultura, el paisatge i les emocions, una nova generació amb la sommelier Pili Sanmartín al capdavant expressa “inquietuds i il·lusions noves” que relliguen terra i vi, art i ciència, coneixement i passió.
A Santa Teca hi ha l’oportunitat d’endinsar-se en tres històries elementals de la viticultura de les comarques de Tarragona. Les dones en prendran part amb força:

“Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta.
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles”
(Dins l’esfera del temps, 1998) 
Montserrat Abelló