Pregunteu al mar quin és el secret de la felicitat 
Us respondrà, capritxós, el mestral.



L’arròs té un component festiu i litúrgic. Té el misteri de cocció i l’espera, la forma solar i radiant i l’efecte transportador d’una digestió reparadora. Venerat sense excepció per rics i pobres els arrossos configuren un dels eixos centrals de la cuina catalana. Unes carxofes, una sípia, dues cebes i un grapat d’arròs resulten en un plat que a ulls forans gaudeix de sincera admiració. Arròs a la cassola, arrossejat, arròs a banda, arròs caldós, arròs i més arròs, tenim una riquesa de plats impressionant, tot i això, que difícil és trobar un lloc on facin un bon arròs.

Tarragona és vila marinera i el barri pescador del Serrallo n’és el seu baluard més destacat. Encara que avui el port va més ple de petroliers i mercaderies que de barques de pescadors hi ha coses que no han canviat, com ara el peix blau de Tarragona que és boníssim. La ciutat, que mira al mar des de l’antiguitat, s’enfila cap amunt vers la Part Alta, allà a la imponent plaça del Rei trobem El Llagut una petita taverna marinera amb el cor d’un gran restaurant.

Regentat per Ramon Martí i Astrid Schoen, el Llagut és un restaurant que practiquen amb religiositat la filosofia de Km-0 i Slow Food. La seva especialitat és de sobres coneguda: els arrossos mariners de barca. Plats de tota la vida que han passat de la coberta de les barques a les taules dels grans gurmets. Porten la verdura de Riudoms, del Maset, un projecte de pagesia ecològica de mercat i arrels profundes. Producte fresc, local, de temporada i de qualitat. La carn no té lloc a la seva carta. L’arròs del Delta i el peix del mediterrani més proper de les llotges de Tarragona, l’Ametlla i la Ràpita.

Ells són especialistes a recuperar receptes del Serrallo com la Masqueta, arròs amb safrà de Giloca, oli d’oliva verge, espàrrecs verds o carabassó i cloïsses; ben sal pebrat. Els honora el seu sentit de la responsabilitat i respecte per la mar, vetllen perquè el peix sigui capturat amb arts menors i de manera sostenible amb l’entorn marí. Que l’equilibri faci estimar el pas dels dies. Al Llagut tenen els peus a terra i el cor a la mar. A l’estiu és època de peix blau i al setembre és la temporada del bonítol, avui en dia la tonyina està en perill d’extinció, encara que els pescadors del port diuen que ja se’n veu molta, en Ramon explica que per això empra el bonítol, el cuina amb samfaina. Un plat potent que acompanyat d’un bon vi de la Terra Alta fa dir sí senyor.

By | 2015-09-25T14:50:00+02:00 Setembre 17th, 2015|Bloc|0 Comments

Leave A Comment

%d bloggers like this: